Present i futur d’una generació.

Article d’Opinio de Joan Muñoz, Primer Secretari de JSC Barberà

Alguns diuen que som el Futur, d’altres manifesten que no, que som el present. Al futur ja no serem joves.

De moment, el nostre present està molt fotut, i el futur molt fosc.

Un cop passat l’estiu, ens adonem que res torna a ser igual per als joves. En poc més d’un any, hem perdut una quantitat de drets i serveis que col·loquen a tota una generació en “estat d’absoluta emergència nacional”.

La joventut catalana pateix una taxa d’atur del 52%, augmentada gràcies a les dificultats en les que ens trobem el jovent dintre del marc de la nova reforma laboral. Gràcies també a la nova reforma, els joves de fins a 30 anys poden optar a un contracte de formació i aprenentatge de fins a 1 any de prova.

El joves majors de 26 anys que no hagin cotitzat, quedaran fora del servei d’assistència sanitària, segons la última reforma realitzada.

La renda d’emancipació ha desaparegut, una de les poques eines públiques per a la joventut, afegint també les restriccions del Plan Prepara, que deixaran sense ajuda de 400 euros a molts joves que, degut a la disminució d’ingressos, hauran de tornar a casa dels pares.

Un altre dels temes importants és l’educació. Tot esdevé de la tisorada del 21% en el pressupost d’aquest Ministeri.

El cost de les taxes universitàries i de formació professional s’han disparat amb un augment desmesurat  de fins a un 67% ( entre 600 i 900 euros) en el cas dels graus i un 200% en el cas dels màsters, fent-se així, inaccessible per molts,ja que aproximadament el 70% dels estudiants pagaran més cara la universitat. I per el que fa a les beques, s’han restringit notablement, arribant a un 62% menys respecte a l’any anterior, excloent així a molts joves de l’educació universitària per raons de renda. Aquestes mesures dinamiten la igualtat d’oportunitats que havíem assolit gràcies a les beques del Ministeri que permetien cursar estudis universitaris a joves de totes les condicions socials.

D’altre banda, la manca de pressupost en Investigació i Desenvolupament fa trontollar el present i el futur de l’economia del nostre país, accelerant la fuga de talents a l’estranger.

Però potser això ja li està bé als nostres governants, ja que les solucions que ens donen als joves són, segons el Conseller Mena “agafar el primer vol a Londres i anar a servir cafès”.

Tal i com diu Enric Clotet, secretari general d’Empresa i Ocupació de la Generalitat: “La joventut, com a tal, no és un grup a protegir”. Potser és veritat, potser tampoc ho volem ser, només volem protegir els nostres drets i els nostres serveis. No volem més que  un present digne per a garantir un futur notable. I per acabar, liarem una mica la troca:

“Els que al present ens veuen futur, al futur seran passat, i nosaltres lluitarem el nostre present per a que en un futur, podem deixar un present preparat.”