La JSC es compromet contra l’atur juvenil: una emergència nacional

Les darreres dades de l’Enquesta de Població Activa sobre la situació laboral de les persones joves a Catalunya posa de manifest la precària situació que patim els joves.

Les darreres dades de l’Enquesta de Població Activa sobre la situació laboral de les persones joves a Catalunya posa de manifest la precària situació que patim els joves i que ens converteix en un dels col•lectius més vulnerables davant aquesta dramàtica situació.

Les dades són clares: la taxa d’atur entre els joves de 16 a 24 anys és d’un 52,14% i, d’aquesta manera, arriba a un nou màxim històric. L’atur de llarga durada per a joves d’entre 16 a 29 anys és del 18,2% i deixa de ser un fenomen exclusiu dels majors de 45 anys. D’altra banda, només un 16,5% dels joves que estan a l’atur reben algun tipus de subsidi o prestació que garanteixi algun tipus d’emancipació. Les dades sobre atur juvenil són dramàtiques, però les dades sobre ocupació entre joves menors de 25 anys encara és més dramàtica: només un 18,41% dels joves treballa.

Però l’anàlisi de la realitat va més enllà de les dades periòdiques de l’EPA i és que darrere d’aquestes dades hi ha joves en risc d’exclusió laboral que es pot desencadenar en exclusió social que veuen minvades les seves possibilitats d’emancipació. Segurament la generació millor preparada és una generació hipotecada de per vida davant la inactivitat dels actuals governs per a trobar solucions i treballar pel present i el futur del país.

En aquests dies hem pogut sentir com diferents líders europeus manifestaven serioses preocupacions per l’atur juvenil al nostre país. Entre d’ells, el president del Parlament Europeu, Martin Schulz assenyalava com a “vergonya” i “totalment inacceptable” que a Espanya un de cada dos joves no trobi feina i destacava que la solució no passa per posar un pegat a la ferida, es necessita compromisos més forts per lluitar contra una emergència nacional.

Un any després de la reforma laboral sembla que els nostres dirigents no veuen l’atur com a problema prioritari. Per una banda la ministra Báñez assegura que cap reforma laboral crea ocupació, quan aquest va ser el principal argument per a l’aprovació d’una reforma laboral amb el suport de CiU ara fa un any i que només ha destruït ocupació i drets laborals. A més, el nou conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, tot i que no nou al govern, no troba solució a l’atur fins que no tingui “estructures d’estat pròpies”, a més d’assenyalar que la reforma laboral no inclou prou mesures de flexibilitat laboral.

Per a una ministra i un conseller que arriben a declarar que la destrucció d’ocupació s’estabilitza i que hi ha senyals positives, segurament el 52,14% dels joves no són la prioritat per aquests governs.

Per tot això, la Joventut Socialista de Catalunya proposa:

 Convocar un Ple extraordinari per tal de concentrar els esforços en una emergència nacional: l’atur juvenil
 Iniciar accions institucionals i municipals per recollir un banc de bones practiques en politiques d’ocupació juvenil, reforçar les que estem duent a terme i aprovar noves polítiques públiques en aquest sentit
 Canviar el model productiu incrementant els recursos destinats a investigació.
 Convocar una taula de diàleg amb sindicats, associacions empresarials, sectors socials, forces polítiques i entitats municipalistes per pactar mesures per a la dinamització de l’economia i la reducció de l’atur juvenil.
 Garantir la suficiència de recursos econòmics i humans per fer front a totes les necessitats de formació, orientació i intermediació laboral dels aturats/des, donant continuïtat laboral als orientadors del SÓC.
 Recuperar l’impost de successions i destinar els recursos recaptats anualment a través d’aquest impost a la creació d’un fons destinat a l’anomenada “herència universal, que es dedicaria a cada jove que hagués acabat amb èxit els seus estudis obligatoris i que presentés un projecte acadèmic, professional o personal, que serà finançat amb criteris progressius.

Els joves que s’amaguen darrere de les dades no poden ser oblidats pels governs. Cal un econcentrar els esforços de tot un país en la lluita contra l’atur juvenil. No invertir en els joves implica no invertir en el país, és per tant, un problema col•lectiu que necessita solucions reals si no volem que Catalunya deixi de ser un país per a joves.

Anuncis

Posted on 13 febrer, 2013, in Uncategorized. Bookmark the permalink. Deixa un comentari.

Els comentaris estan tancats.