22-F Igualtat Salarial

Quan parlem de Igualtat a la feina, parlem de la possibilitat de desenvolupar una vida professional digne, justament remunerada, amb possibilitats reals de promoció, sense que això ens aparti de tenir una conciliació amb la vida familiar i personal, en definitiva, una vida professional raonable.

Un projecte de vida que no es vegi condicionat per estereotips caducats i injustos.

En la lluita per la igualtat, hem aprés que cada línia d’arribada és una línia de sortida nova. I es veritat que una de les més grans conquestes de justícia, de llibertat i dignitat va ser la incorporació massiva de la dona al mercat de treball. Al dret a la feina. Un dret que havia sigut negat o condicionat durant segles. I ara hi ha nous reptes. Segueix estant el repte del treball i també, està el repte de la qualitat en el treball.

En el últims anys, al nostre país, tenim un dels millors percentatges en l’activitat femenina de la nostra història. Però també és veritat, que aquest percentatge no pot créixer  a costa d’un salari inferior dels seus companys homes, o a costa d’un menor nombre de drets laborals, perquè del contrari, el que estaríem fent és consolidar una nova forma d’explotació. La qualitat te a veure amb la remuneració, amb la possibilitat de accedir als llocs de treball per als que cada una està qualificada i no ocupar llocs de treball que estiguin per sota de les seves capacitats. Te a veure també amb els tipus de contracte, amb les jornades i amb la eficàcia i la eficiència reals, la que suposa per les empreses i la societat en el seu conjunt, el desenvolupament de les capacitats i el talent de les dones.

I tot això en el context en el que vivim , ha de ser encara més pres en consideració.

Se sap que existeix una clara relació entre el percentatge de dones que treballa i el nivell de riquesa d’un país. Un país que aspira a ser competitiu, no es pot prendre el luxe de prescindir de la meitat del seu talent.

Avui dia les dones representen el 60% dels estudis acabat a la Unió Europea. Tot i així la diferència mitja de treball entre homes i dones és de 14 punts.

Quan homes i dones tenen fills, la taxa laboral en les dones cau 12.4 punts mentre que la de l’home puja 7.3 punts.

La realitat de la desigualtat salarial entre homes i dones constitueix una intolerable forma de discriminació i és hora de comprometre’s.

A la Unió Europea aquesta desigualtat és del 17%.  Al nostre país, un 24%.

Per igualar el sou d’un home, una dona ha de treballar 52 dies més, el que és el mateix, gairebé 2 mesos.

Per això el Parlament Europeu va declarar el 22 de Febrer com el Dia Internacional de la Igualtat Salaria.

Perquè les dones no han estat mai part del problema, però ara més que mai, són part de la solució.

Joan Muñoz

Primer Secretari JSC Barberà